Hora de conèixer l’home
James Baldwin
Posfacio: Jordi Nopca
De l’autor de L’habitació d’en Giovanni i Pregoneu-ho als quatre vents.
Un pianista de jazz lluita contra el silenci i l’addicció a l’heroïna dibuixant el seu sofriment a través de la música; un pare autoritari no pot perdonar la il·legitimitat al seu fillastre; un nen descobreix la brutalitat del món adult sent testimoni d’un linxament; un actor rememora l’asfíxia religiosa que va marcar la seva infantesa a Harlem; un adolescent intenta amagar el seu desig a la comunitat religiosa de la qual forma part, i un policia blanc es queda atrapat en el remolí d’odi i violència que va heretar i ha contribuït a perpetrar.
Els vuit relats que conformen Hora de conèixer l’home, considerat un clàssic imprescindible de la literatura afroamericana, són vuit ferides obertes al mapa emocional d’una societat fracturada pel racisme. Combinant de manera prodigiosa el ritme del blues amb la implacable precisió d’un bisturí, Baldwin explora sense concessions les tensions de raça, classe, sexe i identitat, mirant directament als ulls de l’horror, no per jutjar-lo, sinó per entendre els engranatges de la deshumanització que el fa possible.
Autor: James Baldwin
Páginas: 288
Publicación: 25/03/2026
Colección: Colom · 9
ISBN: 978-99920-83-10-9
Dimensiones: 21.3 x 14.5 cm.
Formato: Tapa dura
Idioma: Català
Idioma original: Anglès
James Baldwin
James Baldwin va néixer a Harlem el 1924. La seva jove mare soltera, Emma Berdis Jones, mai no li va revelar qui era el seu pare biològic i va créixer com el gran de nou fills en una família molt pobra i patint una relació molt conflictiva amb el seu pare adoptiu, el predicador David Baldwin. En James va trobar refugi dels constants insults i menyspreus que rebia d’ell en la lectura, i així va néixer la seva passió per la literatura. Amb catorze anys va començar a exercir de predicador, però en presenciar la mort del seu padrastre en els disturbis racials a Nova York, va començar a agafar les feines que podia per mantenir tota la família mentre somiava a convertir-se en escriptor. El suport de Richard Wright li va permetre anar a viure a França per escriure la seva primera novel·la, Pregoneu-ho als quatre vents (1953), inspirada en la seva infantesa. Però va ser L’habitació d’en Giovanni (1956) on va reflectir la seva relació amb Lucien Happersberger i tractava temes tabú com l’homosexualitat, la que li va donar reconeixement. Baldwin va tornar als Estats Units per implicar-se en el moviment pels drets civils, i es va acostar a activistes com, entre d’altres, Martin Luther King i Malcolm X. L’assassinat de molts d’ells li va provocar una crisi nerviosa i se’n va anar a viure a Sant Pau de Vença, al sud de França. Aquest compromís polític i social es va materialitzar en novel·les com Another Country (1962) o El blues de Beale Street (1974) i assaigs com La pròxima vegada, el foc (1963). James Baldwin va morir el 1987 amb seixanta-tres anys convertit en un icona de la lluita pacífica per la igualtat, la llibertat i els drets humans a través de la literatura. La seva obra influiria en escriptors com Jean Genet, Maya Angelou, Chinua Achebe i Toni Morrison.





